protestes llatinoamericanes de 2019-2020 ![]() | |||
---|---|---|---|
![]() Gràfic de les manifestacions a nivell nacional | |||
Tipus | esdeveniment històric ![]() | ||
Data | 2-13 d'octubre de 2019 | ||
Lloc | Equador ![]() | ||
Estat | Equador ![]() | ||
Casus belli |
| ||
Causa | neoliberalisme, austeritat econòmica i Gasolinazo ![]() | ||
Baixes | |||
|
Les manifestacions del 2019 a l'Equador van ser una onada de mobilitzacions a nivell nacional i internacional realitzades a partir del 2 d'octubre fins al 13 d'octubre de 2019, després de l'anunci de certes mesures econòmiques per part del govern de Lenín Moreno, i es van desenvolupar com a protestes en contra de les mesures i el govern, així mateix van tenir lloc protestes a favor de la pau, i de suport al govern equatorià.
Tant el Frente Unitario de Trabajadores (FUT), la Confederación de Nacionalidades Indígenas (CONAIE), i el Frente Popular (FP); que van formar l'oposició al govern de Rafael Correa; així com també la Federación de Cooperativas de Transporte Público de Pasajeros (FENACOTIP) i grups vinculats al Movimento Revolución Ciudadana (MRC) van declarar la seva adhesió i suport a les protestes contra Lenín Moreno; negant les acusacions de vinculació amb per l'expresident Rafael Correa.[3][4][5][6][7][8]
Mentre s'anaven succeint les protestes, amb intervenció de la policia, tenen lloc actes delictius a arreu del país, similars als esdevinguts el 30 de setembre de 2010, i justificant-se en aquests actes delelictius, el govern va declarar l'estat d'excepció.[9] El 4 d'octubre, la FENACOTIP va abandonar l'aturada.[10] Mentre la CONAIE, FUT i FP van continuar amb les marxes que es van intensificar a Quito i les forces armades començaven a protegir la ciutat i el palau de Carondelet, arribant en els últims dos dies a instaurar-se el toc de queda total sobre la capital.[11]
Finalment, el dia 13 d'octubre la reunió entre la CONAIE i el govern, intervinguda per les Nacions Unides (ONU), va aconseguir la derogatòria del decret 883 sobre l'eliminació del subsidi a la gasolina. El Ministeri de Govern va informar de la detenció de 1330 persones, 435 policies ferits i 132 bloqueigs de carreteres.[12]